Sistema Nerviós

Avui hem començat a treballar el primer tema d’aquest curs de Medi:
“El Sistema Nerviós”

Aquí podreu trobar més informació del tema i poder ampliar-lo a casa.

Podeu descarregar-lo en format Power Point. Clicant aquí

VIDEO:

Més Informació:

1. INTRODUCCIÓ

En aquest blog parlarem de les bases anatomofisiològiques del sistema nerviós; les parts que el composen i les seves funcions. Per poder explicar en que consisteix el funcionament del nostre sistema nerviós, prèviament farem una petita introducció on explicarem els conceptes bàsics per poder entendre aquest tema.A continuació profunditzarem en les parts que el composen i la seva classificació segons la seva funció.

2. CONEIXEMENTS BÀSICS DEL SISTEMA NERVIÓS.

2.1 NEURONES.

Les neurones són les unitats bàsiques del sistema nerviós, són les encarregades de transportar els senyals elèctrics o impulsos, que transmeten a través de fibres anomenades axons. Aquests impulsos passen ràpidament de neurona a neurona. Cada una d’aquestes neurones, pot estar unida a una neurona, o inclòs a cents d’elles.

A diferència de la gran majoria de cèl·lules del cos, les neurones no es divideixen quan arriben a la maduresa i no es poden substituir per altres de noves.

Hi ha tres tipus de neurones:

-Sensorials: s’activen amb estímuls físics.

-Associació: s’activen amb les neurones sensorials, processant la seva informació i emetent les ordres.

-Motores: són les encarregades de provocar la reacció del cos quan els i arriba l’ordre de les neurones d’associació.

L’estructura bàsica de les neurones, és la zona receptora de senyals i una llarga fibra anomenada axó, l’extrem receptor de l’axó conté uns filaments curts anomenats dendrites, que es connecten amb l’axó terminal de les neurones veïnes produint la sinapsi.

Les neurones estan protegides per la neuròglia, que es un conjunt de cèl·lules glials que envolten la neurona.

2.2 LA SINAPSI.

Quan la neurona presinàptiques allibera un estímul elèctric provoca que l’axó terminal s’uneixi a la dendrita de la neurona postsinàptiques produint així la sinapsis, que consisteix en l’alliberació d’una substancia anomenada neurotransmissor.

Els neurotransmissors es guarden en les vesícules sinàptiques que es troben en el bulb sinàptic (part final d’un axó terminal). Quan el neurotransmissor és expulsats a l’exterior, creua l’espai fins la cèl·lula destinatària i activa uns receptors especials. Si aquesta cèl·lula destinatària es una neurona, els seus receptors l’activen perquè “dispari” cap a una altre cèl·lula l’ímpuls nerviós, posteriorment els enzims descomponen el neurotransmissor.

2.3 ELS NERVIS.

Els nervis són filaments de substancia nerviosa que es ramifiquen per tot el cos i formen part del sistema nerviós perifèric.Segons la direcció del seu estímul podem dir que son aferent si les senyals van des de qualsevol punt del cos fins el cervell, o eferents si l’estímul prové del cervell cap a qualsevol punt del cos.

Altres classificacions:

Segons el lloc de procedència:

-Nervis cranials: són els que surten des de l’encèfal.

-Nervis raquidis: són els que surten des de la medul·la espinal.

Segons la funció:

-Nervis sensitius: la seva funció es transportar les excitacions del exterior fins els centres nerviosos.

-Nervis sensorials: els trobem dins dels nervis sensitius, s’encarreguen de transportar els estímuls dels òrgans dels sentits.

-Nervis motors: transmeten els estímuls de moviment o secreció en músculs i glàndules respectivament.

-Nervis mixtes: poden funcionar tant com a sensitius o com a motors.

3. SISTEMA NERVIÓS HUMÀ.

3.1 EL SISTEMA NERVIÓS CENTRAL.

El sistema nerviós central està constituït per l’encèfal i la medul·la espinal, tots dos tancats i protegits per estructures òssies; el cervell rodejat per el crani, i la columna vertebral al voltant de la medul·la espinal.

Te la part pensant de la nostra activitat i es on s’originen els nostres pensaments, les nostres emocions i el control del funcionament del nostre organisme i de la nostre conducta.

3.1.1 Encèfal.

L’encèfal, situat a la part superior del sistema nerviós, és centre supervisor del sistema nerviós central.

Està format per el cervell, el cerebel i el tronc encefàlic.

Controla i coordina el comportament, l’homeòstasi (funcions corporals com el batec del cor, la pressió sanguínia, el balanç de fluids i la temperatura corporal) i les funcions mentals (l’emoció, la memòria, l’aprenentatge, la cognició, la percepció i l’atenció), a més d’englobar els aparells sensitius primaris de la vista, oïda, equilibri, gust i olfacte. Controla també la transició entre els estats de son i vigília, fonamental per al funcionament correcte del cervell

Té una consistència gelatinosa, semisolida i pesa uns 1350 g. aproximadament.

Degut a la seva fragilitat i les perilloses conseqüències que derivarien d’una lesió produïda per un cop o altres agents físics o químics, és imprescindible garantir la seva protecció.

Per això està dotat de 3 barreres defensives;

– les meninges; son tres fundes membranoses que rodegen estretament el sistema nerviós central. Deixen entre elles un mínim espai per acomodar als vasos sanguinis i per a la bona circulació del líquid cefaloraquidi.

– el líquid cefaloraquidi; és la següent barrera que actua per una part d’amortidor i per una altre, com a protector químic.

– el crani; la barrera més externa i principal amortidor davant de traumes físics.

-El cervell

És la part més voluminosa, està format per l’anomenada matèria grisa, formada pel conjunt de cossos neuronals.

Majoritàriament, es troba a la capa exterior del cervell, també anomenada escorça cerebral, còrtex o corfa, tot i que també se’n troba formant uns agrupaments anomenats nuclis, que tenen funcions específiques. D’altra banda, la matèria blanca està formada pels bilions d’axons que són les prolongacions que fan servir les neurones per enviar els seus “missatges”. Poden fer metres d’allargada i el seu color característic és conseqüència de les beines d’un material aïllant anomenat mielina, que recobreix i protegeix els axons.

Està dividit en dos hemisferis ( dret i esquerre ), separats per la cissura interhemisferica. Cada hemisferi posseeix varies cissures que el subdivideixen en lòbuls; frontal, parietal, occipital i temporal.

– cerebel

Està situat a la porció posterior inferior del cap. conté més del 50% de les neurones del cervell, però només conforma un 10% del volum total del cervell.
Una de les seves funcions més representatives és que coordina els moviments voluntaris del cos humà.


– tronc encefàlic

També anomenat tronc de l’encèfal, tronc cerebral o tall cerebral. Està composat pel mesencèfal, el pont troncoencefàlic i el bulb raquidi.
És la major ruta de comunicació entre el cervell anterior, la medul·la espinal i els nervis perifèrics. Controla varies funcions; respiració, regulació del ritme cardíac i aspectes primaris de la localització del soroll.3.1.2 Medul·la espinal.

És una prolongació de l’encèfal, com si fos un cordó que s’estén per l’interior de la columna vertebral. És l’encarregada de portar impulsos nerviosos als 31 parells de nervis raquidis, comunicats en l’encèfal amb el cos, mitjançant dues funcions bàsiques; la aferent ( sensacions sensitives del tronc, coll i les 4 extremitats cap al cervell) i l’eferent (en la que el cervell ordena als òrgans afectors realitzar determinades accions, portant aquests impulsos cap al tronc, coll i extremitats)

Altres de les seves funcions serien els moviments immediats com els actes reflexes.

3.2 SISTEMA NERVIÓS PERIFÈRIC.

Està format pels nervis, cranials i espinals, que emergeixen del sistema nerviós central i que van per tot el cos, contenint axons de vies neuronals amb diferents funcions i per els ganglis perifèrics que es troben en el trajecte dels nervis.

3.2.1 Nervis cranials
Són 12 parells que envien informació sensorial que procedeix del coll i el cap, cap el sistema nerviós central. Reben ordres motores per al control de la musculatura esquelètica del coll i el cap.

Dintre d’aquests tractes nerviosos trobaríem els nervis; olfactori, òptic, facial, auditiu, glossofaringi, pneumogàstrics ( vago ), espinal, entre altres.

3.2.1. Nervis espinals.

Són 31 parells i s’encarreguen d’enviar informació sensorial del tronc i les extremitats, de la posició, l’estat de la musculatura i les articulacions del tronc i les extremitats cap al sistema nerviós central i des del mateix reben ordres motores per al control de la musculatura esquelètica per la medul·la espinal.

4. CLASIFICACIÓ FUNCIONAL.

4.1 SISTEMA NERVIÓS SOMÀTIC.

És el sistema que s’encarrega de transmetre els estímuls captats per els nostres sentits fins el sistema nerviós central.

Està compost per:

-Nervis cranials: envien els estímuls procedents del coll i cap fins el sistema nerviós central. Algun d’aquests nervis son el nervi facial, olfactori, auditiu, etc.

-Nervis espinals: envien els estímuls procedents del tronc i les extremitats a través de la medul·la espinal fins el sistema nerviós central.

4.2. Sistema nerviós autònom.
Es el sistema nerviós involuntari o inconscient, actua sobre músculs, glàndules i vasos sanguinis, així dons les seves funcions mes importants son: la digestió, la circulació sanguínia, la respiració i el metabolisme.
Els nervis autònoms son fibres eferents que provenen del sistema nerviós central, però n’hi ha algunes que es consideren aferents i realitzen funcions importants com el control del ritme cardíac, la pressió sanguínia o el moviment respiratori.
Funcionalment es pot dividir en dos.

4.2.1. Sistema nerviós autònom parasimpàtic.

És el sistema de repòs.
Les seves funcions son:
-Activar les funcions peristàltiques i secretores del sistema digestiu i urinari.
-Proporcionar la relaxació de esfínters per excretar las femtes i l’orina.
-Provocar la secreció respiratòria.
-Afavorir l’excitació sexual.
Aquest sistema esta controlat per el nervi “vago” que arriba a gairebé totes les parts del cos, sorgint des de el mesencèfal i el bulb.

4.2.2. Sistema nerviós autònom simpàtic.

És el sistema del comportament de fugida.
Les seves principals funcions són:
-Acceleració i contracció cardíaca.
-Sudoració.
-Provocar la broncodilatació per afavorir la rapida oxigenació (ho realitza activant el sistema somàtic)
-Redirigir el reg sanguini a músculs, cor i sistema nerviós.
-Augmentar la visualització del entorn (midriasi).
-Estimular les glàndules suprarenals per la síntesi i descarrega de adrenalina.

Aquesta entrada s'ha publicat dins de Medi natural i etiquetada amb , . Afegiu a les adreces d'interès l'enllaç permanent.

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *